Casus Belli té el seu origen al febrer del 2011, en la comarca de la Costera amb membres dels ja extingits grups “Dispara”, “Better Way” i “Oi! Miseria”. Des d’eixe moment, el Climent, l’Abel, el Carles i el Marchirant comencem l’aventura d’una nova formació musical.
Des d’un principi contàvem amb un altre guitarra, el “Blanquito” de Carcaixent, que per diversos motius hagué de deixar el grup. En eixe moment, al local d’assaig portàvem dues formacions musicals entre els 4 anomenats de la costera i el de la ribera, però l’absència del Blanquito motivà a una fusió de les mateixes i actualment gaudim d’una dinàmica d’intercanvi entre els 4 membres restants, és a dir, quan no cantem, toquem (i viceversa), i quan podem, fem les dues coses alhora.
És en aquest moment de transició quan per fi sorgeix el nom del grup: Casus Belli, que en la nostra llengua significa “motiu de guerra”. Tal i com diguem a la cançó que porta per títol el mateix nom, sobren motius per a justificar qualsevol acte subversiu en aquest moment d’angoixa actual, on el sistema capitalista ha impregnat fins i tot les relacions personals, destruint la capacitat constructiva i creativa de les persones i la música. És per això que defensem una forma d’expressar-nos lliure i combativa, on som nosaltres mateixos els qui ens ho fem tot i per a tots, apostant per una idea de difusió no comercial i lliure de tòpics musicals. Bàsicament “fem el que ens dóna la gana”, el que ens sorgeix, el que gaudim i el que pensem. I el més important, ho fem nosaltres mateixa, amb els recursos que disposem, aprenent dels errors i tirant endavant com podem.
Les nostres influències musicals són la música que escoltem, entre la qual trobem diversos estils: des del punk dels ’80, el hardcore, música electrònica, el rock, l’ stoner, el rap combatiu, grups variats com “Rekolecta pa una birra”, “Social Combat”, “Vagos y Maleantes”, “Inadaptats”, “Cook Sparrer”, “Agnostic Front”, “At versaris”, “ Petter and The Test Tube Babies”, “Red Banner”, “Folk&Roll”, “Queens of the Stone Age”, “Habeas Corpus”, “Escuela del Odio”, “Torrazinas”, “Arma X”, "Pablo Hassel"... i també grups de la nostra terra, com per exemple “Línea de Fuego”, "Kaneko", "Dirty Soul Riders", Inèrcia", "Panoràmix", "Artificial Beach", "Los Secadores", etc...
Així que sonem al que som, què jutgen els altres! El que no podem negar és la nostra participació a diferents col·lectius i moviments socials, la qual cosa impregna les nostres lletres de les lluites d’aquestos. Perquè la música és l’arma quan sobren motius de guerra.
